Índia - Mumbai - slums

Índia

L’Índia, oficialment República de l'Índia (“Bharat Ganrajya” en hindi), és una unió d’estats federats, independent del Regne Unit des del 15 d’agost del 1947. Es divideix en 29 estats (28 fins juny del 2004) i 7 Territoris de la Unió, un d’aquests últims el Territori de la Capital Nacional de Delhi.

L’Índia, quarta potència econòmica mundial, es troba sotmesa a un moviment anual d’uns 10 milions de persones que emigren cap a les ciutats per trobar-hi feina i noves oportunitats. És al major migració des de les zones rurals cap a les urbanes dels últims cent anys.

Més de 400 milions d’indis encara viuen en la pobresa, és a dir, un terç dels pobres de tot el món. A més, molts dels que recentment han escapat de la pobresa (uns 53 milions de persones, tant sols entre 2005 i 2010), encara es troben en alt risc de tornar-hi a caure. De fet, el ràpid creixement de la població ha implicat que, en alguns dels estats més pobres de l’Índia, la xifra absoluta de gent que viu en la pobresa ha crescut en l’última dècada.

Hi ha un aspecte que preocupa de manera especial: la nutrició dels infants, que serà determinant per al futur desenvolupament. Actualment, un aclaparador 40 per cent (217 milions) dels infants mal alimentats del món es troben a l’Índia.

Dades:

Superfície: 2.973.193 km2 (terrestre) 7è país del món
Població: 1.236.344.631 hab. (estim. juliol 2014) 2n país del món
1.210.193.422 hab. (cens oficial 2001)  
Esperança de vida 67,8 anys (estimació 2014)  
Sense instal·lacions sanitàries adequades: 64% de la població (estimació 2012)  
Menors de 5 anys per sota del pes apropiat: 43,5% (2006) 2n país del món
Analfabetisme 17,86% (homes – 2011)  
34,54% (dones – 2011)  
“Hi ha més gent pobra a l’Índia que en un conjunt de 26 països africans”
“És el país del món amb el major nombre de gent que passa fam”

Citacions de l’informe “The Situation of Children in India. A Profile” – UNICEF (2011):

  • L’Índia allotja la major quantitat d’infants del món, en nombre força major que la Xina. El país té el 20% de la població mundial d’infants d’entre 0 i 4 anys.
  • En termes quantitatius, els prop de 54 milions d’infants de menys de 5 anys que tenen un pes insuficient representen prop del 37% mundial.
  • Hi ha hagut una evolució positiva en la inscripció de noies a l’escola primària, apropant-se a les xifres dels nois.
  • En general, s’observa que les ràtios d’inscripció a les escoles solen ser bastant més altes que les d’assistència efectiva a classe.
  • S’estima que a l’Índia hi ha uns 28 milions d’infants d’entre 5 i 14 anys que treballen (es compten els que fan 28 hores a la setmana de treball domèstic o més d’una hora –catorze en la franja 12 a 14 anys– de treball “remunerat”).

Mumbai

Mumbai, abans denominada Bombai, és l’aglomeració urbana més poblada de l’Índia i capital de l’estat de Maharashtra, que és el segon en població i el tercer en superfície de tota la federació.

Administrativament es pot distingir entre “Mumbai District” (3.085.411 habitants el 2011) i “Mumbai Suburban District” (9.356.962 hab.), que conjuntament constitueixen el denominat “Greater Mumbai”. Per altra banda, la “Mumbai Metropolitan Region” (18.414.288 hab.) incorpora part del “Thane District” i de dos districtes limítrofs.

slums

"El nombre de persones que viuen en barraques a l’Índia s’ha duplicat en els darrers 20 anys. Més del 21% de la població viu en aquestes barraques. El desplaçament de gent del camp a la ciutat és d’allò més bàsic; es tracta d’instal·lar-se en qualsevol espai lliure. Una família construeix el seu refugi amb cartró o amb qualsevol material disponible, que amb el decurs del temps anirà millorant incorporant maons o diferents materials d’obra. Aquest refugi generarà un efecte crida de manera que poc a poc s’aniran incorporant altres refugis, conformant nous assentaments irregulars que el govern inicialment tolerarà, però que posteriorment destruirà. Son barraques sense bany ni aigua potable, l’aigua per veure la tenen que comprar i els resulta molt cara. Al mateix temps en l’època del monsons les barraques s’inunden. A banda de tot estan convençuts que emigrar a la ciutat va ser un encert, ja que prefereixen viure en una barraca en un suburbi de la ciutat, abans que morir de gana al poble. A la ciutat creuen tenir més oportunitats. Poden desenvolupar algun treball temporal. En el cas de les dones fent feines de neteja en les vivendes, i poder així contribuir als ingressos familiars. Aquesta immigració a la gran ciutat de Mumbai es contínua; tots tenen com a objectiu bàsic buscar un lloc de treball que els pugui garantir un plat d’arròs a l’ estomac. Els que s’emporten la pitjor part son els infants. Vaguen per els carrers, pidolant almoina, i menjar per les cases. Alguns tenen sort i troben puntualment treball. Al 1998 el govern Indi, va prohibir el treball infantil. Segons les estadístiques l’Índia te el major nombre de treballadors menors de 12 anys en el mon. L’Índia és un gegant en analfabetisme on es converteixen els nens en adults prematurs."

Germana Primitiva Vela,
Directora de la Residència Femenina Ankur de Sisters of Charity of St.Anne.
(Memòria Aasara 2009)

Les zones d’slums on opera PROiNFANTS estan situades, majoritàriament, al Districte Suburbà de Mumbai (Andheri East, Jogeshwari, Dindoshi,...) i també al Districte de Thane (Mira Road).

<< Tornar