Declaració dels drets dels infants
Adoptada per L’Assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.
PREÀMBUL
I. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seva fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i que s’han declarat determinats a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de llibertat,
II. Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s’hi enuncien, sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política i de qualsevol altra índole, d’origen nacional o social, de posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició.
III. Considerant que l'infant, per la seva manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada, tant abans com després del naixement,
IV. Considerant que la necessitat d’aquesta protecció especial ha estat expressada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l’Infant i reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s’interessen pel benestar de l'infant,
V. Considerant que la humanitat ha d’atorgar a l'infant el millor que li pugui donar,
VI. L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets de l’Infant a fi que tingui una infantesa feliç i gaudeixi, en benefici propi i de la societat, dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien, i insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar perquè s’observin per mitjà de mesures legislatives i d’altra índole adoptades progressivament, de conformitat amb els principis següents.
