LA INFÀNCIA URBANA DEL S.XXI

 

PROiNFANTS des dels seus orígens a l’any 2000, va dipositar la seva mirada i es va involucrar en el món infantil més exclòs de les barriades urbanes de la ciutat de Mumbai.
Allà, amb els “street Children” dels “slums” indis, PROiNFANTS va conèixer i adquirir una gran experiència en projectes infantils vinculats i relacionats a un moviment sociològic transcendental a l’inici del S.XXI, com és la transformació definitiva de les societats humanes i el seu pas de l’àmbit rural a l’urbà.
Arribarem al final d'aquest segle sent una espècie totalment urbana. Constituirà l’últim moviment de població d’aquest abast i proporcions; i, de fet, els canvis que introduirà en la vida de les famílies, que passaran de ser grans famílies agràries a petites famílies urbanes, posaran punt final a un dels temes cabdals de la história de l’home: el creixement ininterromput de la població.

PROiNFANTS és una ONG del segle XXI compromesa amb la infància, i basant-se en una rigorosa comprensió i divulgació en el seu entorn del fenomen urbà i migratori, pretén aportar solucions a l’exclusió infantil a petita escala en 4 ciutats de quatre continents.
Des de PROiNFANTS volem donar testimoni que comprenent el fenomen en el seu més ampli sentit, són possibles solucions per a incorporar a la població infantil en la societat del futur amb plenitud de drets i igualtat d’oportunitats. Estem compromesos amb la infància, estem compromesos amb la seva educació.

El 1950, 309 milions de persones vivien a les ciutats del món desenvolupat i en 2030 seran 3.900 milions.
El 2008, exactament la meitat de la població mundial -6700 milions- vivia en llogarets, majoritàriament a l’Àfrica i l’Àsia, i en ella s'incloïa la quasi totalitat dels 1.000 milions més pobres, on les seves famílies subsisteixen amb menys d’1$ al dia.
Les nacions riques d’Amèrica del Nord, Europa, Australàsia i Japó, la població de les quals era eminentment rural a finals del segle XIX, són en l’actualitat urbanes en un percentatge que oscil·la entre el 72 i el 95%. Majoritàriament el percentatge de la població dedicat a l’agricultura és inferior al 5%, i tot i així resulta suficient per produir més aliments exportables que tots els països del món en vies de desenvolupament amb una càrrega important de població camperola.

Però la situació està canviant ràpidament. Entre 2007 i 2050, les ciutats del món absorbiran 3.100 milions de persones. La població del camp deixarà de créixer al voltant de 2019, i el 2050 s’haurà reduït en 600 milions com a conseqüència de la migració a les ciutats.

La població rural de l’Índia, una de les últimes en deixar de créixer, arribarà al seu nombre màxim -909 milions- en 2015 i hi haurà baixat a 743 milions en 20501.
A l’Àfrica, Àsia i el Pròxim Orient entre 2000 i 2030, la població urbana d’Àsia i Àfrica es duplicarà. A finals de 2025, el 60% de la població mundial viurà en ciutats; el 2050, serà el 70%; i quan acabi el segle, la població mundial, inclosa la de les nacions més pobres de l’Àfrica subsahariana, serà urbana en tres quartes parts, com a mínim2.
Aquest moment, marcarà un punt final. Quan aquesta última meitat de la humanitat s’hagi traslladat a les ciutats, tornarà a haver-hi migracions, però mai més un moviment a escala similar, i la humanitat haurà aconseguit un nou i permanent equilibri.

Aquesta emigració suposa una millora. Actualment, la vida rural és la major font de desnutrició, de mortalitat infantil i de reducció de l’esperança de vida. Segons el Programa Mundial d’Aliments, ¾ parts dels 1.100 milions de persones que passen fam són camperols. Els ingressos a qualsevol ciutat del món són més alts, així com l’accés a l’educació, la salut, l’aigua i la salubritat; el mateix que l’accés a les comunicacions i a la cultura.

L’índex mundial de pobresa al món ha passat del 34 el 1999 al 25% el 2009 ha tingut la seva causa principal en la urbanització: la gent ha accedit a una vida millor quan s’ha traslladat a la ciutat i ha enviat diners al seu poble d’origen. La urbanització no només millora les vides dels que emigren a la ciutat, sinó que també millora les condicions en el camp.

A finals del S. XX, molts economistes i alguns governs es van adonar que l’emigració d’origen rural, lluny de ser un problema per als països pobres, era el futur econòmic de les ciutats. De fet, l’estudi més important sobre el tema, dut a terme pel Banc Mundial el 2009, concloïa que el camí més curt passa per estimular la major densitat de població possible i el creixement de les ciutats a través de l’emigració sempre que els governs inverteixin massivament i desenvolupin les infraestructures adequades de les zones urbanes on s’instal·len els immigrantes3.
La ciutat d’arribada és un lloc costós a curt termini que absorbeix més diners públics del que retorna inicialment. Malgrat tot, tres segles d’història urbana haurien d’ensenyar que es tracta d’una inversió que val la pena, tant pels beneficis que aporta com pels terribles mals que evita.

El S. XXI éé la nostra oportunitat per convertir l’última migració en una for&accedil;a de progrés durador que desemboqui en el final de la pobresa, en una economia més sostenible i en una vida rural menys brutal. I només funcionarà si deixem de fer cas omís d’aquestes incòmodes barriades de la perifèria de les nostres ciutats.

PROiNFANTS en totes les seves actuacions precisament a les “ciutats d’arribada” de les barriades de Mumbai, Dakar, Medellín i Barcelona, vol recolzar aquests canvis impulsant les actuacions i els projectes infantils d’aquelles associacions locals que ha homologat al llarg dels anys, i que acrediten amb tanta eficiència la nostra missió i els nostres valors.


Bibliografia

Doug Saunders: "Ciutat d’arribada. L’última migració i el món del futur", PenguinRandomHouse Grup Editorial, SA, 2014.

1. UNFPA, "An Overview of Urbanization, Internal Migration, Population Distribution and Development in the World", en UN Expert Group Meetingon Population Distribution, Urbanization, Internal Migration andDevelopment, Nova York, United nations Population Division, 2008.

2. UNFPA, "State of World Population 2007: Unleashing the Potential of Urban Growth "(Nova York, United nations Population Fund, 2007), UN Population Division, "World Population to 2300", Nova York, Department of Economic and Social Affairs, 2004.

3. Banc Mundial, "World Development Report 2009: reshaping Economic Geography", Washington, IBRD, 2009.