Colòmbia

Colòmbia és una República Unitària que es divideix administrativament i políticament en 32 departaments i un únic Districte Capital (Bogotà).

Dades:

Citacions de l’Informe Anual de Unicef 2012 i de l’Informe Anual 2014 UNICEF Colombia:

• La violència per part de grups armats no estatals en alguns llocs de Colòmbia va provocar el desplaçament d’unes 35.000 persones, el 53% d’aquestes dones i nenes, entre gener i setembre de 2012.
• Entre el 2002 i el 2012, las diferències de salaris entre homes i dones van augmentar de 18 a 23,3 per cent.
• Segons la informació oficial que prové dels exàmens forenses associats amb la denúncia de delictes sexuals, el 2013, 86% d’aquests procediments mèdics legals van correspondre a nens, nenes i adolescents, dels quals 84% eren noies i 16% nois.
• Tant les nenes com les adolescents s’ocupen de molt joves a tasques associades amb tenir cura de la llar i dels integrants de menor edat de la família.
• De 100 estudiants que entren a l’escola en les zones urbanes, el 82% complerta la seva educació, mentre que en las zones rurals, tant sols ho fa el 48%.

Medellín

Medellín (2.499.080 habitants en el cens de 2005) és la capital del departament d’Antioquia, el més poblat i amb més municipis dels 32 departaments. Està situada en el centre de la regió natural coneguda com la Vall d'Aburrá.

La ciutat està distribuïda en setze comunes (districtes) i cinc “corregimientos” (divisions de la zona rural). El total de barris urbans oficials és de 249.

Alto de la Virgen

L’assentament de desplaçats “Altos de la Virgen” –que quan es va iniciar l’acció social encara es denominava “Alto de la Virgen”, denominació que s’ha mantingut– és un dels quatre assentaments que es troben al barri “El Socorro”, dins de la “Comuna Nº 13 San Javier”, de Medellín. San Javier son diverses muntanyes poblades per 19 barris on viuen entre 130 i 160 mil persones.

La seva població prové, en gran part, de desplaçats i migrants d’altres comunes, d’altres regions pròximes, expulsats per grups armats al marge de la llei i que controlen els territoris. La població té molt poques oportunitats d’ocupació; és per això que molts nois, de ben joves, es vinculen, o els obliguen a vincular-se, als “combos”, grups armats dedicats al “microtràfic” de droga, al robatori i a l’extorsió.

L’ocupació laboral està centrada, per als homes, en treballs temporals, o por dies, en la construcció; i, tant per als homes com per a les dones, en la maquila per a empreses de confecció. La cosa que resulta més freqüent es el que en Colòmbia es denomina “el rebusque”: viure del que s’arreplega en el dia, normalment treballs sense garanties laborals, sense contractes de treball: tasques de reciclat en les que participen homes, dones i sovint tota la família; vendes ambulants pel carrer, en els semàfors i en els autobusos de transport públic: homes, dones, nens i nenes.

Les realitats familiars presenten quadres molt desoladors: des de famílies clàssiques de pare, mare i fills, on, per la difícil situació econòmica, el pare surt a buscar feina i la dona s’ocupa dels fills o també surt al ”rebusque” deixant els infants sols, fins a les famílies formades per mares joves amb el seu fill, que el pare forma part d’un grup armat (“combo”) i no viu amb ells o té una presència més aviat ocasional. Quan l’activitat econòmica és el “rebusque”, els progenitors tenen molt poc temps per cuidar els fills, expressar-los afecte, acompanyar-los i educar-los. La majoria dels nens i nenes es veuen sotmesos a maltractament, violència, abús, soledat i carència d’afecte; molts tenen pares consumidors d’alguna droga i que exerceixen violència contra els integrants de la família.

<< Tornar