Ha estat aquest agost un gran viatge, una breu visita però un valuosíssim retorn a Mumbai. Després de quasi bé 3 anys he tornat al que va ser la meva casa d'acollida així com la meva família adoptiva durant tres mesos l'any 2012, quan vaig col·laborar com a voluntari a la residència infantil de Sisters of Charity of Ste. Anne, que Proinfants finança des de la seva creació.
Per aquells temps ja va ser una experiència plena de lliçons que després han anat marcant cada pas que he donat en el camí de la vida. La tornada volia ser una manera de donar les gràcies, a la vegada que una visita a gent estimada. Tot i això, ha resultat ser quelcom més important: el poder-nos assegurar que les coses van bé per aquells que -sense voler- sobreviuen al límit, que l'esperança no es perd mai i que la il·lusió és quelcom recuperable depenent del compromesos que estem amb allò amb el que creiem.
En la mateixa visita, vaig poder visitar el projecte de la nostra contrapart Cheshire Home, d'atenció a nens i nenes discapacitats, als que Proinfants dóna suport. La nostra amigueta Manasvi és un cas ben especial perquè gràcies a l'operació i cirugia de rehabilitació comença a caminar a l'edat de 3 anys, amb uns turmells que mai havien aguantat el pes d'una ploma abans de l'operació de fa un mes i mig. La seva mare, emocionada, ens explicava com havien canviat els ànims de la nena que ara volia jugar, menjar i aprendre mentre la petitona caminava de paret a paret dins l'habitació de metre quadrat. No sabem si acabarà fent curses de fons o excursions de muntanya, el que sí sabem és que aquella "casa" ha recuperat 2 somriures com a mínim.
|