Visitem els projectes de Mumbai |
|
El passat mes d’agost, en Joan Múria, tresorer de PROiNFANTS, va visitar les contraparts i els projectes que l’ONG finança a Mumbai, en primera persona ens relata una de les experiències que hi va viure. “Excursió” amb l’ambulància 3.0 Avui, 10 d’Agost de 2023, surto amb l’ambulància que PROiNFANTS va donar i adaptar per poder accedir als slums de Mumbai i així facilitar serveis d’assistència mèdica i sanitària a aquells que tenen l’accés a aquesta més complicat, ja sigui per distància als centres públics, per condició social irregular (depenent de la procedència, la casta a la que pertanyen i la seva religió, hi ha combinacions que queden excloses de certs serveis socials. Sí, també la sanitat i la educació)...
En general, s’ajunten en grups de procedència similar tot i que sempre hi ha certa diversitat. Es una experiència que repeteixo cada cop que visito Mumbai amb l’esperança de trobar-hi canvis, però malauradament, en aquest aspecte, la Índia no canvia. El major canvi ha estat la presencia d’algun smartphone. En la meva darrera visita, al 2016, el que trobava eren antenes parabòliques penjant d’alguna cabanya sense electricitat... La dinàmica es la mateixa de sempre: carreguem la furgoneta de medicaments i després de sortejar petits caminals plens de fang (estem en època de monsons i les barriades es troben en terrenys terrosos convertits en pantanosos) busquem un racó semiaccesible per a que tothom que ho necessiti s’apropi a visitar-se. Tothom coneix bé la mecànica, es una missió que es du a terme cada dia de la setmana des de fa molts anys (cada dia en slums diferents, cada setmana en zones diferents dels mateixos slums). L’ambulància la regenten dues germanes de les Sisters of Charity de St. Anne (contrapart de PROiNFANTS en diversos projectes) i són elles mateixes, infermeres de professió, qui sense perdre els nervis i d’un en un van atenent cada cas. Poso èmfasis amb la tranquil·litat amb la que treballen doncs, es troben davant una audiència nombrosa i molt exigent. Com comentava a dalt, en altres ocasions havia tingut l’oportunitat de viure aquesta experiència i ja al 2012, vaig escriure sobre ella. Aquest text segueix sent vàlid avui:
Mentre les germanes treballen, m’escapo entre carrerons. M’adono que la iniciativa és necessària i valuosa i ben valorada pels habitants de la zona. Tan de bo arribi el moment en que no ho sigui i puguem destinar els recursos a satisfer altres necessitats. Tanmateix, agafo consciencia, que tal situació no canviarà si no canvien les condicions de vida d’aquestes “microsocietats” o societats alternatives creades a partir del no res i que el govern deixa s’automantiguin amb la poca ajuda que associacions i institucions independents altruistament puguin donar. Els slums, repeteixo, son barriades creades del no res a partir de brossa i ferralla; com a tal no disposen de serveis mínims i bàsics, fet que provoca que la higiene i salubritat brilli per la seva absència i les malalties es vagin expandint i lesions enquistant. Com a bri d’esperança, i ja a punt de marxar, veig sortir d’una “casa” dos germans uniformats i ben pentinats que es disposen a anar a l’escola. J. Múria 10/08/23 Mumbai |
Els slums son barriades (en un primer borrador les havia definit com “enormes”, però per ser fidel a la realitat, he de dir que n’hi ha molts i són de diferents mides: les hi ha que són enormes i les hi ha que són encara més grans), en concret aquest cop hem anat a l’slum de Kashigaon al barri de Mandui Pada (Miraroad East, North Mumbai), amb una població aproximada de 100.000 habitants en cabanyes i cases de fang, plàstics i llautó. En aquest slum, concretament, la gran majoria dels habitants son immigrants de les regions del Nord com UP, Calcuta o el Punjab...
"La majoria de pacients venen per mals estar generals, febres i dolors estomacals, cops i ferides superficials… Són casos simples que amb uns paracetamols, ibuprofens, betadine… es poden solucionar, però que continuant amb les mateixes condicions de vida, higièniques i nutricionals s’aniran repetint i accentuant… La germana m’explica que els dona medicació per dos dies, ja que a aquella zona hi torna cada 2 dies i llavors probablement tornaran molts dels que avui han vingut.(...) Apareix un senyor bastant afectat; mig discuteixen sobre la medicació. L’home té tuberculosi, la medicació que ha de prendre no pot ser ingerida en dejú. Ell avui no triarà el menú, ni demà, ni l’altre…"