Entrevista a Primi Vela (Abril 2018)

Primi Vela: “El futur dels pobles es prepara a les aules”

Primi Vela va arribar a l’Índia des de Saragossa fa 45 anys amb la seva comunitat de germanes. Actualment, i des de fa més de 12 anys, és la directora dels projectes de cooperació de PROINFANTS al barri perifèric de Mira Road (Mumbai). Treballa en l’educació, nutrició i atenció mèdica dels infants marginats, obrint llars, escoles i subvencionant les despeses d’escolarització de molts nens i nenes, entre ells dels anomenats “intocables”.

Com ha canviat Mira Road i les necessitats dels seus habitants en aquests 12 anys que hi treballa?

El nostre barri creix sense parar perquè aquí les vivendes són més econòmiques que al centre i perquè hi arriben molts immigrants de les zones rurals que busquen una feina i un futur millors.

L’Índia ha començat un gran progrés econòmic (amb un creixement del PIB del 8%) però això per si sol no garanteix la seguretat alimentària, l’educativa i la nutrició de la gran majoria del país, sobre tot dels infants.

A l’Índia hi ha 120 milions d’infants, i la meitat pateixen pobresa multidimensional. Gràcies a PROINFANTS podem alimentar diàriament els nens i nenes del slum de Ganeshnagar i atendre a criatures amb anèmia del slum proper a la nostra llar.

Els nens i nenes de Mumbai acollits als nostres centres d’ Ankur i Dilkush senten que la seva vida ha canviat. Shilpa, germana d’un nen de Dilkush, ens deia: “El meu germà i jo hem nascut dues vegades, quan la meva mare ens va parir i quan vam entrar a Ankur i Dilkush”.

PROINFANTS també finança, des de fa 10 anys, la residència infantil masculina Dilkush. Com és aquest projecte?

Aquest projecte dóna vida a molts nens de 3 a 15 anys, tots amb una gran manca d’afecte en una ciutat que els marginava. Alguns d’aquests nens del carrer mantenien el seu nucli familiar i ajudaven a completar els ingressos de la família robant, demanat almoina o fent treballs diversos; molts d’altres havien trencat els vincles familiars i vivien al carrer, no anaven a l’escola i creixien analfabets en una societat que els explotaria per les seves carències.

Com és ara la vida d’aquests nens que han passat per la residència?

Alguns van aconseguir una feina adequada a la seva edat per ajudar els seus pares a sortir del slum i passar a viure en condicions decents. Uns altres s’han casat i porten els seus fills a bones escoles per tal que rebin l’educació que els permeti tenir un futur millor.

No tots els nens acollits a Dilkush han acabat els estudis de secundària. Els que van seguir estudis superiors tenen bons llocs de treball. La millor inversió que podem fer és ajudar aquests nois a ajudar-se ells mateixos a través de l’educació. El futur dels pobles es prepara a les aules.

Si d’alguna cosa estem orgullosos és de poder dir que a DILKUSH no som una promesa... som una realitat que acull, dóna esperança, assossega i cura, alimenta i educa els nens.

Quines són les principals necessitats que tenen?

És important poder continuar amb la nostra labor d’acollida, nutrició i educació que estem fent gràcies a PROINFANTS. Pensem que el caràcter de les persones s’ha de formar adequadament a la infància. Nosaltres intentem que tinguin una infantesa feliç i una educació adequada. Volem que siguin responsables en els seus estudis, que els acabin i obtinguin un títol que els permeti tenir una bona feina i un benestar econòmic.

De PROINFANTS necessitem continuar rebent, com fins ara, la subvenció de les despeses que comporta el projecte i, a més, seria bo poder subvencionar els estudis superiors (enginyers, mestres, informàtics...) dels nois que estiguessin capacitats per fer-los. Seria com un apadrinament de cadascun d’aquests nois.