Mari Carmen Gutiérrez, psicòloga al Centre Obert Martí Codolar |
|
Al centre treballo principalment en tres àmbits. En primer lloc, realitzant un acompanyament psicològic individual a aquells nens i adolescents (amb edats compreses entre 5 i 16 anys) que més ho necessitin. D’altra banda, com que el perfil de la majoria de famílies amb les quals treballem tenen tantes dificultats familiars, econòmiques i socials, em dedico a fer una atenció més indirecta a tots aquells menors a qui no puc veure directament: seguiments puntuals, pautes a la família i als seus educadors, coordinacions amb els diferents serveis que li fan acompanyament (Serveis Socials, EAIA, Escola o Institut, etc.). Per últim, la meva tasca també és detectar, conjuntament amb els educadors de cada grup, aquells temes que cal abordar a nivell grupal amb tallers, exemple, habilitats socials, expressió i gestió emocional, respecte als seus iguals, tècniques d'autocontrol i maneig de conflictes en l’entorn familiar, etc. La població amb què treballo forma part d’un col·lectiu en risc d’exclusió social: en gran part, famílies monoparentals, sense recursos econòmics, els progenitors de les quals presenten sovint un historial de violència, consum de substàncies i alcohol, o formes de viure precàries aquí i al seu país d’origen. A totes aquestes dificultats, se’ls afegeixen totes les seqüeles provocades per la pandèmia de la Covid-19. Amb aquesta combinació explosiva, els dos últims anys m’estic trobant conseqüències emocionals molt més greus que abans: ansietat molt elevada amb atacs d’angoixa, aïllament social, absentisme escolar i fracàs acadèmic, baixa autoestima, increment de les inseguretats i por a enfrontar-se a les dificultats, episodis freqüents d'autolesions, insomni, trastorns de la conducta alimentària, impulsivitat extrema amb els iguals i membres de la família, etc. En el meu acompanyament als menors, l’objectiu és aconseguir que sentin que tenen un espai de completa confiança i confidencialitat, i que estic aquí per ajudar-los i acompanyar-los en la seva millora. Un cop ens coneixem i fem una breu exploració psicològica, plantegem conjuntament amb ells i els familiars una sèrie d’objectius terapèutics. Per assolir-los, faig servir eines tals com tècniques d’autocontrol i gestió emocional, relaxació i respiració abdominal per gestionar l’ansietat, entrenament en habilitats socials per millorar la seva assertivitat i capacitat de relacionar-se, augment d’activitats positives per a millorar l’estat d’ànim, i tècniques específiques per treballar i ajudar-los a processar els episodis traumàtics que hagin viscut. Tot això, sempre tenint en compte la història i els antecedents personals i familiars del menor, els quals considero essencial que es puguin abordar. Òbviament, la meva feina amb els nois i noies és només un granet de sorra, però resulta realment gratificant estar present quan fan una evolució positiva, et tenen com a referent d'ajuda i, tot i les dificultats del seu entorn, estan disposats a millorar costi el que costi.
|
Mari Carmen Gutiérrez és psicòloga general sanitària infanto-juvenil, i des de fa gairebé cinc anys col·labora al Centre Obert Martí Codolar, en el programa de gestió emocional finançat per Proinfants. Ella mateixa ens explica com és la seva feina.
