08 abr
‘L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món’ (Nelson Mandela)
Artículo de Actualitat PROiNFANTS on 08.04.15
Acabo de llegir el document ‘Educació per a Tots 2014’ de l’UNESCO. Es tracta d’un informe de seguiment que té com a objectiu informar, influenciar i lluitar perquè determinades xifres en l’àmbit de l’educació no ens esgarrifin i siguem capaços de canviar-les.
Em centro en l’apartat dedicat a l’Índia: el 37% dels adults analfabets del món, viuen a l’Índia. Això són 287 milions de persones que ni saben llegir ni escriure; es com multiplicar per 40 la població de Catalunya.
Seguim amb les dades i em centro amb l’escolarització dels infants de l’Índia. Si bé a l’escola primària la taxa d’assistència a classe és del 83%, aquesta xifra cau en picat a l’escola secundària: un 59% d’assistència pels nens, i un 49% per les nenes. D’això se’n desprèn que la meitat dels nens i nenes de l’Índia d’entre 12 i 16 anys no saben ni llegir ni escriure.
I això… per què?
A partir d’onze anys, a determinades zones del país un infant ja és considerat mà d’obra i se n’ha d’encarregar de portar les garrofes a casa. La pobresa, l’exclusió social i la discriminació ètnica són alguns dels elements clau per entendre l’abandonament prematur de les escoles l’Índia. Aquesta circumstància empitjora en qüestió de gènere, on les dones (nenes, en aquest cas), tenen la pitjor part. En comptes d’anar a escola, se n’encarreguen de la neteja d’habitacions d’hotels de luxe, són esclaves domèstiques o fabriquen amb les seves petites mans els típics cigarrets anomenats bidis. A més a més, un 11% de les nenes indies es casen abans de complir els 15 anys, la qual cosa perjudica, encara més, el seu dret a l’educació.
Malgrat aquestes alarmants dades, la realitat és que els petits canvis estan marcant la diferència. Gràcies a la tasca sobre el terreny que desenvolupen entitats com Proinfants en matèria d’educació, s’està canviant la dinàmica. La matriculació a l’escola primària ha augmentat als països en vies de desenvolupament, i les dades parlen per elles mateixes: si bé l’any 1990, només el 53% dels infants de països ‘pobres’ anaven a escola, la taxa s’eleva fins a un 81% el 2014. Està clar que no és una lluita perduda. Per aconseguir els resultats, hi ha d’haver una feina constant i ferma.
Si voleu llegir l’informe ‘Educació per a Tots 2014’, el trobeu penjat aquí: http://en.unesco.org/gem-report/reports/2013/2014-report-epub-sp
Sara Barrera, periodista.