Com cada setmana des de feia gairebé tres anys –ja formava part de la seva rutina- es dirigia a l’slum de Ramdew per a oferir assistència sanitària bàsica i menjar als seus habitants, juntament amb una altra germana de la congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna que l’acompanyava.
Ella acostumava a pensar cada dia en la utilitat de la seva feina, en com d’injust era que es pogués arribar a aquest slum, i no a d’altres, i en com l’aprecia, en realitat, la seva rutina. Perquè la seva no és, en realitat, una rutina normal. Tampoc ho deu ser per ells, els habitants de Ramdew, quan les veuen arribar tres vegades per setmana i veuen en elles, en les seves cures i en el menjar que ofereixen un fil d’esperança. En alguns casos, és gràcies a aquestes cures que podran viure una mica més. Però, en quines condicions, també es demanen moltes vegades.
Ramdew és un dels barris d’slums de Mira Road, a la perifèria de Mumbai. La forta activitat en l’àmbit de la construcció és la que atrau milions de persones a instal·lar-se aquí amb l’objectiu de cercar una feina que els permeti viure dignament. Mumbai, la que abans era capital slum d’Índia i actualment comença a considerar-se capital slum del món, s’ha convertit en porta d’entrada d’aproximadament 200 famílies que arriben diàriament per cercar feina. No obstant això, trobar allotjament els resulta sovint impossible i l’assentament als slums, inicialment provisional, s’acabarà allargant més del compte. Probablement el temps els fa oblidar que també havien vingut a cercar una vida digna.
Com tots els slums, l’slum de Ramdew dóna aixopluc a milers de famílies que hi viuen en condicions d’insalubritat, en construccions de plàstic, uralita o fusta, sense accés a l’aigua corrent ni als sistemes de sanejament i gestió de residus. Tampoc hi ha accés als serveis públics obligatoris. Els seus habitants reuneixen alts índexs d’atur i el nivell formatiu de la població és, en general, molt baix, amb taxes molt elevades d’absentisme i fracàs escolar.
Les Germanes de la Caritat de Santa Anna havien desplaçat la cabina de primers auxilis a Ramdew després del desallotjament de l’slum de Dongri, 3 anys abans. En aquella ocasió, el desallotjament s’havia produït amb la crema del barri sencer durant la nit. El propietari de les terres havia alertat abans del desallotjament imminent i la gran majoria de les famílies ja havien recollit les seves pertinences. Sovint totes en un mateix farcell. Només els quedava, després del desallotjament, trobar un altre slum on instal·lar-se, però aquesta no seria una tasca fàcil. La immigració a Mumbai és constant, normalment amb procedència del nord de l’Índia i de les zones rurals de l’estat de Maharashtra. Les zones de Mumbai on s’instal·len els nouvinguts acostumen a ser les pitjors, però no tenen alternativa i sovint dins els slums es creen dinàmiques regionalistes, intolerants i contraries a l’acceptació de noves famílies que provenen d’altres indrets. En aquests casos les famílies vaguen d’un indret a l’altre fins a trobar un lloc on instal·lar-se. Molts d’aquests casos provinents de l’slum desallotjat de Dongri van aconseguir instal·lar-se a Ramdew.
Però ara també han acabat amb Ramdew. Potser també era una tasca rutinària, la que feien els conductors de les excavadores que van arrasar-ho tot el passat 19 de novembre. A la pregunta en quines condicions?, ara ja no saben què respondre, perquè els han desposseït completament de tot allò que tenien, sense que això fos gaire. En la majoria d’ocasions, només una lona que fa de sostre, 4 pertinences bàsiques, la família. Això no obstant, els prenen també el sentiment de comunitat, el sentiment de pertànyer –encara que d’una manera molt esbiaixada-, a un lloc en concret, el dret a establir-se. De nou comença per ells la lluita per aconseguir-lo en un altre indret.
Laura Pardo –
Periodista i MA en Relacions Internacionals, Cooperació i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona
