Blog PROiNFANTS

El 8 de març va omplir-nos de consignes en pro de la igualtat de les dones, amb la commemoració de la seva lluita per una participació social equiparable a la de     l’home i en les mateixes condicions per a desenvolupar-se íntegrament com a persona. Si bé a nivell global s’han produït grans avenços en la millora d’aquests drets, l’òptica social i cultural fa variar considerablement el prisma des d’on es veu i s’entén la condició femenina, considerada encara massa sovint com un  estigma.

En el cas del sud d’Àsia, i segons les dades de l’informe de Nacions Unides per a la igualtat de gènere a l’Àsia i el Pacífic (Power, Voice and Rights – A Turning Point for Gender Equality in Asia and the Pacific, UNDP), els resultats registrats en base a diversos indicadors –salut, alfabetització, participació i autosuficiència econòmica- són encara similars o inferiors als que es registren a les zones de l’Àfrica Subsahariana. [1] Més específicament, l’informe publicat per UN Women mostra les dades següents pels àmbits de participació i lideratge, poder econòmic i índex de violència de gènere:

En relació a la capacitat de lideratge i participació, les dones ocupen de mitjana només el 7% dels càrrecs ministerials i el 15% dels càrrecs als parlaments nacionals als 9 països de la regió d’Àsia del Sud. En el cas de l’Índia la mitjana és lleugerament superior, però tot i així els càrrecs ocupats per dones representen només el 10% i l’11% dels llocs ministerials i els parlaments nacionals respectivament. Menys de la meitat dels països tenen una quota constitucional per a les dones en els seus parlaments nacionals, i només el 7% de dones són membres de partits polítics. Les dones representen menys del 5% dels efectius policials i menys del 10% del cos de jutges [2].

Pel que fa al seu poder econòmic, el 74,8% de les dones que viuen en entorns rurals a l’Índia són treballadores agrícoles, però només el 9,3% són propietàries de la terra que treballen. Només 4 dels 9 països del sud d’Àsia tenen lleis vigents que contemplen igualtat per a homes i dones en relació a l’herència de la terra i la propietat. Al Nepal es va introduir una exempció d’impostos per incentivar les famílies a compartir la propietat amb les seves esposes, filles i germanes. Com a resultat, entre 2001 i 2009, es va triplicar el nombre de dones amb terres en propietat [3].

Més del 80% de les dones de la regió tenen ocupacions vulnerables, sense cap regulació laboral en vigor que les protegeixi. [4]

Les dades sobre violència de gènere dels estudis prevalents per a la regió d’Àsia mostren que gairebé la meitat de les dones ha patit violència física i sexual per part de la seva parella. Aproximadament el 40% dels homes i les dones a l’Índia creu que és justificable que un home colpegi la seva dona. Dels 9 països de l’àrea d’Àsia del Sud, 5 països (Sri Lanka, Bhutan, Índia, Pakistan i Bangla Desh) tenen legislació contra l’assetjament sexual. D’aquests, només 4 països (Sri Lanka, Índia, Nepal i Bangla Desh) disposen de lleis contra la violència domèstica. Les dades globals mostren que allà on hi ha una legislació efectiva en aquest àmbit, la prevalença i acceptació social de la violència és molt més baixa [5].

En aquest sentit, cal tenir en compte que no només és la violència de gènere el problema: de fet, el matrimoni és sovint una font de conflicte en sí mateix. El 47% de dones a Índia són casades pels seus pares quan encara són menors d’edat. El suïcidi s’ha convertit en la principal causa de mort entre les dones menors de 50 anys a l’Índia, un fenomen que experts vinculen a l’opressió que pateixen les dones que han estat unides en matrimoni de manera forçada. Unes 78.000 dones es van treure la vida durant l’any 2010 a l’Índia, fet que situa el suïcidi com la principal causa de mort entre les dones entre els 15 i els 49 anys, segons l’informe Global Burden of Diseases, Injuries, and Risk Factors 2010.

AASARA continua treballant per la defensa dels drets dels infants a l’Índia, i la perspectiva de gènere és sempre molt present en tots els seus projectes. Només construint des de la base, amb polítiques educatives que fomentin la visió igualitària de la condició femenina, arribarem a canviar la concepció que encara predomina i que situa a la dona social i legalment en inferioritat de condicions.

Laura Pardo – Periodista i MA en Relacions Internacionals, Cooperació i Desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona

[1] Power, Voice and Rights – A Turning Point for Gender Equality in Asia and the Pacific, UNDP – See more at: http://www.unwomensouthasia.org/media-corner/data-on-women/#sthash.PTThAQrQ.dpuf

[2] [4] [5]Progress of World’s Women: Access to Justice, 2011-12, UN Women

[3] The 2002 Indian National Sample Survey, Agriculture Census 2005/ 2006, Department of Agriculture and Cooperation, Government of India