Blog PROiNFANTS

Història de vida – Shreyansh Mishra, 9 anys

Com la majoria dels emigrants laborals que viuen als slums, el pare del Shreyansh, un nen de 9 anys, també és un emigrant laboral que treballa de jornaler i viu en una barraca llogada de l’slum a la zona de l’estació de bombeig, a Andheri East (Mumbai). La germana gran i la mare del Shreyansh són els altres membres de la família. Fa un parell d’anys, el Shreyansh va ser seleccionat pel projecte de suport a infants amb discapacitat que l’ ONG Aasara està desenvolupant, mitjançant la seva contrapart, Cheshire Home Mumbai. Aleshores, en Shreyansh amb prou feines podia seure, mantenir-se dret o caminar. Tampoc tenia control dels esfínters.El Shreyansh pateix una paràlisi cerebral que li impedeix moure’s. Els seus pares, gent amb poca cultura, no sabien què fer amb ell fins que no va entrar en el projecte. Aleshores fou el primer cop, en els seus set anys de vida, que va rebre algun tipus d’atenció adient a la seva situació.

Després d’una valoració inicial se li va donar atenció sanitària mitjançant fisioteràpia intensiva, primer a casa seva i més tard a Cheshire Home. També se li va proporcionar una ortesi de turmell. Gràcies a la fisioteràpia intensiva i regular, i a les ajudes ortopèdiques, ben aviat en Shreyansh va millorar considerablement la seva posició corporal, l’equilibri i la mobilitat. Tot plegat va afavorir la seva inclusió social. Això fou el principi d’unes experiències que van canviar la vida del Shreyansh: passant de  l’exclusió a la inclusió.

A continuació, va iniciar unes sessions de preparació, on el monitor especialitzat es va concentrar en treballar la parla, en ajudar-lo a desenvolupar les capacitats d’agafar coses amb les mans, de mirar als ulls i de saber socialitzar-se, coses que li mancaven per tot un seguit de circumstàncies personals.

Al mateix temps, es va estar treballant intensament amb els seus pares, donant-los consells i les guies adients, especialment a la mare, per tal que el Shreyansh aprengués a anar al lavabo. Això va simplificar força la vida d’en Shreyansh i de la seva mare, qui va veure reduïda la penosa tasca de netejar-lo sovint.

Un cop adquirides aquestes capacitats bàsiques, el Shreyansh estava a punt per a una educació convencional, mentre accedia al seus drets socials, como ara el certificat de discapacitat i les condicions especials per al transport urbà.

Aconseguir inscriure’l a l’ escola, tot i la seva discapacitat, va ser un considerable repte per als treballadors socials que, després de molta insistència i perseverança, finalment van poder apuntar en Shreyansh a l’Escola Municipal Radhakrishna d’Andheri East, la més propera a casa seva. El fet que, gràcies al projecte de rehabilitació, en Shreyansh hagués aprés a anar al lavabo va resultar un factor essencial per a la seva admissió.

Per tal de facilitar una transició suau, el projecte també va fer unes sessions de sensibilització tant per a altres nens no discapacitats com per al personal de l’ escola i, durant un cert temps, va entrenar i va donar l’oportú suport als professors d’en Shreyansh, cosa que va permetre que seguís el seu procés formatiu, un dret que té qualsevol infant com el Shreyansh. El seu pare s’ha incorporat a l’assemblea de pares de l’escola.

Ja ha passat més d’un any i el Shreyansh continua anant a classe amb un rendiment acadèmic prou bo. A més, el projecte li ha facilitat una cadira, adaptada a la seva condició de paralític cerebral, que li permet estar assegut durant les llargues classes i escriure còmodament en una posició adequada. Això forma part de l’orientació integral del projecte, segons va poder comprovar personalment, un cop més, el President de l’ ONG Aasara en la seva visita anual del passat novembre (foto).

A en Shreyansh li ha suposat descobrir un mon nou, amb llibertat, on ha pogut fer nous amics.

Ara el Shreyansh està desitjant, cada matí, anar al col·legi i estar amb els seus amics a l’Escola Municipal Radhakrishna a Andheri East. La seva germana gran també hi va.